Dominica 21-11-2021 Leture bìbliche an piemontèis

Duminica ai 21 ëd November 2021, última duminica apress la Pancòsta: ël Crist Rè

Leture bibliche: Salm 132:1-18; 2 Samuel 23:1-7; Revelassion 1:4-8; Gioann 18:33-37 con le vos ëd Paolo Castellina, Marco Moretti, Massimo Marietta, Anin Ferrero, Gianni Marietta.

Introdussion a le leture

Le leture bìbliche dë sta duminica a nunsio la regalità ‘d Gesù Crist an sl’univers antregh. A-i é gnun d’àutri coma Chiel ch’a peussa salvene dai nostri pecà e esse la guìda sicura anvers tut lòn ch’a l’é ver e giust. Nòstra tersa letura, ciapà dal lìber dl’Arvelassion (o Apocalisse), a l’é cola ch’a lo fortìss an ëd tèrmin ciàir e inmedià. A buta an evidensa coj ch’a son ij sò privilegi, la sostansa ‘d soa euvra ‘d salvassion e che ‘n bel dì Chiel a sarà d’artorn an glòria, coma ch’a l’avìa nunsià. La regalità dël Crist, tutun, a peul nen esse mzurà, comparisionà, a lòn ch’a fan j’autorità ‘d ës mond. Coma che chiel a agiss a l’é motobin diferent da coma ch’i soma costumà a vëdde ambelessì. Che Gesù a sìa ‘n rè divers da tuti j’àutri as peul vëdd-se da nòstra quarta letura, ch’an conta ‘d la vòta che Gesù a l’era stàit rabastà an giudissi ‘dnans a Pilàt, ch’a l’era ‘l governator roman ëd la Palestin-a e ‘l rapresentant dl’imperator. Ansema ai cap di giudé, lor a pensavo d’esse ‘dnans a ‘n soversiv pericolos, un “concorent”, a un ch’a butava ‘n question soa autorità ‘d lor e ch’a fussa mach da eliminesse ‘l pì tòst possìbil. L’ùnica soversion che Gesù a l’avrìa rapresentà a l’era cola dij valor che lor a sostnìo e ch’a l’avrìo fàit bin a arnunsié. Nòstra prima e sconda letura an presento ‘l përsonagi dël rè David, protòtip ëd la regalità dël Crist, dont la famija Gesù a n’era ‘l dissendent. Ël Salm an parla dl’angagg ëd David a realisé an Gerusalem d’un templi degn ëd Nosgnor, për ancontresse con Chiel an preghiera e për dimostreje soa arconossensa për esse stàit sernù, chiel e ij sò dissendent, a sò sërvissi. La famija ‘d David a l’era stàita ciamà da Dé a esse lë strument ël pì important për porté anans ij sò propòsit an ës mond. La promëssa ‘d Dé, contut, a l’era condissionà da l’osservansa dël Pat ch’a l’avìa stabilì con israel, ch’a na definìa ij termo. Che d’àutr se pa ‘l rapòrt con Nosgnor Dé e l’ubidiensa a Soa volontà, a podrìa, an efet, dé na significassion a nòstra vita? Sossì a l’é fortì da le paròle darié ‘d David anans ëd meuire, ch’a son arportà an nòstra sconda letura. A son la selebrassion dl’Aleansa eterna an tra Israel e Dé, “l’acòrd ch’a conten ch’a l’é rangià e garantì precis”. A l’é mach cora ch’i butoma Gesù ‘n sël tròno ‘d nòstra vita, cura ch’i arconossoma e is sogetoma volenté a soa regalità ch’i trovroma ‘l compiment ëd nòstra vita. 

Prima letura: Salm 132:1-18

Nosgnor! Arcòrd-te ‘d Dàvid e ‘d tut lòn ch’a l’ha patì. 2A Nosgnor chiel a l’ha fàit un giurament, na promëssa al Potent d’Israel: 3“A la sosta ‘d mia ca mi i intrerai pa, ant mè let im cogiarai nen për arposé, 4nì ij mè euj i sarerai për deurme, 5fin-a tant ch’i treuva un leugh për fabriché na ca për Nosgnor, un santuari për ël Potent d’Israel”. 6I l’oma savù che l’Èrca a l’era a Efrata, peui i l’oma trovala ‘nt la pian-a ‘d Jàar. 7Introma, donca, al santuari ‘d Nosgnor, prostërnomse dë ‘dnans al taborèt dij sò pé. 8Nosgnor! Àuss-te, e intra ‘nt ël leugh ëd tò arpòs, ansema a l’Èrca, segn ëd tò podèj. 9Che ij tò sacerdòt a sio arvestì ‘d salvëssa, ij tò sërvent fedej ch’a canto ‘d gòj. 10Për amor ëd Dàvid, tò sërvent, arfuda nen ël rè ch’it l’has sernù. 11Nosgnor a l’ha fàit un giurament a Dàvid con na promëssa ch’a sarà mai pì artratà: “An su tò tròno i butrai un dij tò dissendent. 12Se ij tò dissendent a rispeto ij termo ‘d mia aleansa, e le prescrission ch’ i-j mostrerai, anlora toa dinastìa a chiterà mai”. 13Përchè Nosgnor a l’ha sernù Gerusalem, a l’ha vorsula për soa ca. 14“Sto-sì a l’é ‘l leugh ëd mè arpòs për sèmper”, a l’ha dit, “am pias pròpi sta sità, i l’hai pijala për mia residensa. 15Mia benedission a sarà semper dzora a chila e i la rendrai an fior. Ij sò pòver a mangeran fin-a ch’a na veulo. 16I vestirai ij sò sacerdòt ëd giustissia, e ij sò sërvent fedej a canteran ëd gòj. 17Belelà i farai chërse ‘l podèj ëd Dàvid; col ch’i l’hai consacrà a sarà na lus për mè pòpol. 18I vestirai d’onta ij sò nemis, ma chiel a sarà ‘n rè glorios.

Sconda letura: 2 Samuel 23:1-7

1Coste-sì a son j’ùltime paròle ‘d Dàvid. “Oràcol ëd Dàvid, fieul ëd Jessé, òracol ëd l’òm elevà al gré pì àut, che ‘l Dé ‘d Giacòb a l’ha consacralo e ch’a l’é ‘l compositor dij salm che Israel tant a-j pias ëd canté[2]. 2A l’é lë Spìrit ëd Nosgnor ch’a parla an mi; soe paròle a seurto da mia boca. 3A l’ha dilo ‘l Dé d’Israel, la Ròca d’Israel ch’a l’ha parlame: “Se col ch’a governa a l’é giust, s’a governa con timor ëd Dé, 4anlora col-lì a sarà luminos coma ij ragg dël sol ch’a së spantio a l’alba, coma na matin sensa nìvole, coma col ësplendrior che, passà la pieuva, a fà chërse l’erba dla tèra. 5Nosgnor a l’ha sernù mi e mia famija parèj ch’a vnèissa na dinastìa. A l’ha siglà con mi n’aleansa eterna. L’acòrd ch’a conten a l’é rangià e garantì precis: a sicura mia stabilità e ‘l bon ésit ëd lòn ch’i buto man ëd fé. 6Coj ch’a rispeto nen Nosgnor, nopà, a son tanme ‘d card servaj ch’as campo vìa: për motiv ëd soe spin-e a-i é gnun ch’a-j toca con le man. 7A venta dovré n’utiss ëd fer për tajeje, peui a ven-o dël tut brusà dal feu”

Tersa letura: Revelassion 1:4-8

4Mi, Gioann, a le set cese ch’a son an Asia: grassia a vojàutri e pas da Nosgnor – col ch’a l’é, ch’a l’era e che a l’ha da vnì – dai set ëspìrit che stan danans a sò Tròno 5e da part ëd Gesù Crist, ch’a l’é ‘l testimòni fedel, ël prim a d’esse arsussità dai mòrt, ël Rè dij rè dla tera. Chiel, ch’an veul bin e a l’ha liberane grassie a sò sangh vërsà, dai nòstri pecà, 6e ch’a l’ha fàit ëd nojàutri un règn ëd sacerdòt, al servissi ‘d Nosgnor, sò Pare, a chiel a sia la glòria e la potensa për ij sécolj dij sécoj. Amen. 7Vardé ch’a ven an sle nìvole, e tùit a lo vëdran, ëdcò coj che a l’han massalo: e tuti ij pòpoj ëd la tèra as sentiran an colpa. Vera, a l’é parej! Amen. 8“Mi i son l’Alfa e l’Omega, ël prim e l’ùltim”, a dis Nosgnor Dé, “I son Col che a l’é, che a l’era e che a l’ha da vnì, ël Tut-potent!”.

Quarta letura: Gioann 18:33-37

33Pilàt, donca, a l’é tornà intrà ‘nt ël pretòri, a l’é fasse porté Gesù e a l’ha dije: “Ses-to ‘l rè dij Giudé?”. 34Gesù a l’ha rësponduje: “Lòn ch’it më ciame, é-lo ch’a seurt da ti medésim o é-lo dj’àutri ch’it l’han ditlo ‘d mi?”. 35Pilàt a-j rëspond: “Son-ne fòrsi n’ebreo mi? A l’é toa nassion e ij prinsipaj sacerdòt ch’a l’han ëmnate da mi. Còsa l’has-to fàit?”.36Gesù a-j rëspond: “Mè regn a l’é nen dë sto mond; se mè regn a fussa dë sto mond, mia gent a sarìa bin batusse përchè i fussa nen dàit ant le man dij Giudé. Contut, mè regn a l’é nen ëd giù da sì”. 37Anlora Pilàt a l’ha dije: “Ses-to donca ‘n rè?”. Gesù a-j dis: “It ses ti ch’it dise ch’i son un rè. Rende testimoniansa a la vrità: a l’é për lòn ch’i son nassù, a l’é për lòn ch’i son ëvnù al mond. Tuti coj ch’a stan da la part ëd la vrità a ‘rconòsso che lòn ch’i diso a l’é vrità.

Orassion

Nosgnor, ch’it ses tut-potent e etern! Tò volèj a l’é ‘d ristabilì tute le còse an tò Fieul bin-amà, ël Rè dij rè e ‘l Signor dij signor: acòrdane, an toa misericòrdia, che ij pòpoj ëd la tèra, separà e rendù s-ciav dal pecà, a peudo esse liberà e portà ansema sota tò domini ‘d grassia; ch’a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol, Dé, ora e për sèmper. Amen.

Mùsiche ch’i l’oma dovrà

  • Cantate Domino (K. Jenkins) – Polyphony
  • Psalm 132 (To Blaenwern) – The Psalms Sung
  • Viking Ghosts on Scottish Isles – Andrej Krylow
  • Lewis’s Hymn Orchestral (Craig Armstrong)
  • Gloria e lode a Te, Signore Gesù (Marco Frisina)
  • Miserere: Song of Mercy and Redemption, 8. Locus Iste (Karl Jenkins, Stephen Leyton), Polyphony
  • Benché sia notte (Marco Frisina)

Be the first to comment

Leave a Reply

L'indirizzo email non sarà pubblicato.


*