Dominica 2/5/2021 – Leture bìbliche an piemontèis

Duminica ël 2 ëd Magg 2021 – Duminica ‘d Pasca ch’a fà sinch

Leture bìbliche: Salm 22:23-30; At 8:26-40; 1 Gioann 4:7-21; Gioann 15:1-8.  Le vos a son ëd Paul Castlin-a, Marco Moretti, Anin Ferrero, Ersilia Laurella, e Gianni Marietta.

L’apòstol Pàul a fortiss: “Sicur a-i na son vàire ch’a son ciamà dio, sia ant ël cel che an sla tèra, coma che an efet a son tanti coj ch’a rendo l’adorassion a vàire ansidìt dio e sgnor. Contut, nojàutri i savoma ch’a-i é mach un sol Dé, ël Pare, ch’a l’ha creà tut lòn ch’a esist e noi i vivoma për chiel, e a-i é mach un sol Signor, Gesù Crist. Për sò mojen Nosgnor a l’ha fàit tut lòn ch’a-i é. A l’é da chiel ch’i l’oma arseivù la vita” (1 Corint 8:5-6). Ël Dé ver e viv, ch’a l’é arvelasse ant la stòria d’Israel e, ant la manera la pì àuta, ant ël Signor e Salvator Gesù Crist, a l’é selebrà ant le leture bìbliche ancheuj coma Col che nen mach a l’é sercà, ma ch’a l’é ‘dcò trovà da ‘d gent ëd tut ël mond. An efet, a l’é Chiel la sorgiss ëd frut bon, coj ch’i podoma porté an nòstra vita quand ch’i soma dabon an comunion con Chiel tanme ‘n mèir ch’a pòrta d’uva bon-a quand ch’a sta bin tacà a la vis.

I. Salm 22:23-30

Ël Dé selebrà ant ij Salm (coma ‘dcò an minca n’àutra part ëd le Scriture Sante) a l’é nen mach ël Dé dël pòpol d’Israel, ma ‘l Dé ver e viv sercà e trovà da tute le famije dle nassion. Chiel a l’é pa n’idol mut, ma Col ch’a rëspond ai pòver e a jë bzognos ch’a lo sùplico.

Fedej ëd Nosgnor: laudelo! Fieuj ëd Giacòb, glorifichelo! Fieuj d’Israel, reverensielo! Përchè Nosgnor a l’ha nen voltasse da l’àutra banda dë ‘dnans al bzognos, nì a l’ha meprisà ij sò patiment. A l’ha nen voltaje le spale, ma a l’ha bin ëscotà ij sò crij d’agiut. Dë ‘dnans a tuta la radunansa ‘d Tò pòpol it laudrai. I compirai tùit ij mè vòt a la presensa ‘d coj ch’at rendo l’adorassion. Ij pòver a l’avran da mangé e a na saran sodisfàit. Tuti coj ch’a serco Nosgnor a lo laudran. Ij sò cheur as arlegreran con na gòj sensa fin. La tèra antrega a arconossrà Nosgnor e a tornerà a Chiel; tute le famije dle nassion as prosterneran dë ‘dnans a Chiel, Përchè ‘l podèj regal a l’é ‘d Chiel. Nosgnor a governa le nassion. Che jë sgnor ëd la tèra a faso festa e ch’a-j rendo onor. Anchineve dë ‘dnans a Chiel, vojàutri tuit ij mortaj, tuti vojàutri che vòstra fin a sarà la póer. Ëdcò nòstri fieuj a lo serviran. Le generassion ëd l’avnì a sentiran parlé dij prodis che Nosgnor a fà”.

II. At 8:26-40 – Flip e l’eunuch  dl’Etiòpia

Chërdeve ch’a sìa pitòst dròlo che n’etìop, na përson-a studià e ‘d riguard, a ven-a an pelerinagi a Gerusalem për l’adorassion ëd Nosgnor Dé? Cheidun a l’avrìa podù dije: “Ma l’evene pa vojàutri già an bondansa an vòst pais ëd dio e ‘d santuari? Përchè mai ven-e pròpi ambelessì!?”. A Gerusalem, tutun, chiel a l’era pa vnùit an vacansa… Chiel a l’avìa capì la faussarìa e inutilità dle religion pagan-e ch’a-i ero da soe bande e, a Gerusalem, chiel a sercava ‘l Dé ver e viv, Creator e sostegn ëd l’univers. Chiel a vorìa lese e comprende Soa Paròla, e a l’avrìa ‘dcò trovaje ‘l Crist, ël Salvator dël mond. A l’é parèj che col òm a l’avrìa dedicà a Gesù soa vita antrega. I savoma da la stòria che pròpi chiel, an artornand a ca, an Etiòpia, a sarìa stàit ël mojen për porté ‘l Cristianèsim për la prima vira an Africa. La fej ant ël Crist ëd Dé, a l’é pa “na religion coma n’àutra”!

“Peui n’àngel dël Signor a l’ha parlà a Flip disandije: “Levte su e va vers ël mesdì an sla stra ch’a cala da Gerusalem a Gaza, cola ch’a passa për un desert. Anlora Flip a l’é ‘ncaminass-ne. Arlongh la stra a l’ha ‘ncontrà n’eunuch etìop, n’àut fonsionari e tresoré ‘d Candace, la regin-a dl’Etiopia. A l’era vnù an pelerinagi a Gerusalem e adess as na tornava a soa ca. A l’era setà an sò biròcc e ‘n camin ch’a lesìa a àuta vos dal liber dël profeta Isaìa. Lë Spìrit a l’ha dit a Flip: “Fate anans e avzinte a col biròcc”. E Flip, essendje coruje davzin, a l’ha sentulo ch’a lesìa dal lìber dël profeta Isaia, e a l’ha dije: “Ma… capisses-to lòn ch’it lese?”. E col-lì a l’ha replicà: “Ma com é-lo ch’i podrìo capilo, s’a-i é gnun ch’am na dà dë spiegassion?”. Ora, ël pass ëd la Scritura ch’a lesìa a l’era sto-sì: “Tanme na feja portà al masel o tanme n’agnel mut dë ‘dnans a col ch’a lo toson-a, chiel a l’ha nen dovertà la boca. A l’é stàit umilià e a l’han nen faje giustissia. Chi é-lo ch’a conterà ‘d sò dissendent? Përchè soa vita a l’é stàita portà via da la tèra”. 34Anlora l’eunuch a l’ha ciamà a Flip: “Dime: ëd chi che ‘l profeta a dis lòn? É-lo ‘d chiel medésim, o ‘d quaidun d’àutri?”. A l’é parèj che Flip, an prinsipiand da sto pass ëd la Scritura, a l’ha nunsiaje la bon-a neuva ‘d Gesù Crist. Antant ch’ a seguitavo an sla stra, a son rivà ‘nt un leugh andoa ch’a j’era d’eva, e l’eunuch a la dije: “Varda là ch’a-i é d’eva. Còs é-lo ch’a podrìa fé ampediment a che mi i sia batesà?”. E Flip a l’ha dit: “Se ti ‘t chërde ‘d tut tò cheur, it lo peule”. E chiel a l’ha replicà: “Mi i chërdo che Gesù Crist a l’é ‘l Fieul ëd Nosgnor”. Anlora l’eunuch a l’ha fàit fërmé ‘l biròcc, a son calà tuti doi nt l’eva e Flip a l’ha batësalo. Quand ch’a son surtì da l’eva, lë Spìrit ëd Nosgnor a l’ha portà via Flip, e l’eunuch a l’ha pì nen vëddulo, e tut alégher a l’ha seguità për soa stra. Flip a l’é trovasse a Asdod. Da lì a l’ha seguità fin-a a Cesarea, nunsiand la bon-a neuva për tute le borgià anté ch’a passava..

III. Prima litra ‘d Gioann 4:7-21 – Nosgnor a l’é amor

“Nosgnor a l’ha mostrà vàire ch’an veul bin quand ch’a l’ha mandà sò Fieul ùnich ant ël mond përch’ i podèisso arsèive ‘d vita grassie a Chiel”, a dis l’evangelista Gioann ant ël test ch’i andoma a sente adess. Nosgnor Gesù Crist a dà espression a l’amor ëd Dé ant un mond pien ëd busiardarie, d’ingiustissie e ‘d crasament. Quand che Chiel an mostra coma vorèj bin, a coj ch’as fido a Chiel a-j dà “l’abilità” midéma ‘d vorèj bin. Nosgnor, an efet, a l’é amor, e chi ch’a l’é përdabon an comunion con Chiel, a peul fé nen d’àutr che volèj bin coma Chiel. Lòn ch’a l’é, tutun, l’amor? Conform a lòn che la Bìbia an mostra, amor a l’é l’arzultà dl’aplicassion dlë stil ëd vita ch’a l’é comandà da Nosgnor ant ij sò comandament. Tut ël rest a l’é na fàussa o difetosa atribussion ëd l’idèja d’amor.

“Car ij mè amis, volomse bin l’un l’àutr përchè l’amor a ven da Nosgnor e col ch’a veul bin a l’é ‘n fieul ëd Nosgnor e a conòss Nosgnor. Col ch’a sà nen vorèj bin a l’ha nen conossù Nosgnor, përchè Nosgnor a l’é amor. Nosgnor a l’ha mostrà vàire ch’an veul bin quand ch’a l’ha mandà sò Fieul ùnich ant ël mond përchè i podèisso arsèive ‘d vita grassie a Chiel. L’amor ch’a conta a l’é nen tant ch’i soma stàit nojàutri a volèje bin a Nosgnor, ma che chiel a l’ha vorsune bin për prim e a l’ha mandane sò Fieul për esse ‘l sacrifissi d’espiassion dij nòstri pecà. Car ij mé amis, dàit che Nosgnor a l’ha vorsune tant bin parèj, nojàutri i dovoma ‘dcò volèisse bin l’un l’àutr. Nosgnor, gnun a l’ha mai vëddulo, ma, s’ is voloma bin l’un l’àutr, chiel a stà an nojàutri e Sò amor a l’é rivà a compiment. A l’é parèj che Nosgnor a l’ha dane ‘d sò Spirit coma na preuva ch’i soma an comunion con Chiel e Chiel a stà an nojàutri. Ëd pì, i l’oma vëddù con ij nòstri euj medesim, e na rendoma testimoniansa, che ‘l Pare ha l’ha mandà sò Fieul për esse ‘l Salvator dël mond. Tuti coj ch’a confesso che Gesù a l’é ‘l Fieul ëd Nosgnor, a l’han Nosgnor ch’a stà ‘n lor e lor a stan an Nosgnor. Nojàutri i l’oma conossù l’amor che Nosgnor a l’ha për nojàutri e i l’oma chërduje. Nosgnor a l’é amor, e coj ch’a vivo ‘nt l’amor a son an comunion con Nosgnor e Nosgnor a viv an lor. Peui, antant ch’i vivoma an Nosgnor, nòstr amor a chërs sèmper ëd pì fin-a a sò compiment final. A l’é për lòn ch’i l’oma nen tëmma dël Di dël Giudissi e i lo podroma passé con fiusa, përchè an cost mond i vivoma coma Gesù. Coj ch’a l’han d’amor a l’han nen tëmma, përchè l’amor, quand ch’a riva a compiment, a scassa la tëmma. S’i l’oma tëmma a l’é përch’ i tëmmoma ‘n castigh e sossì an mostra ch’i l’oma ancora nen fàit l’esperiensa pien-a ‘d sò amor përfet, compì. I savoma volèj bin përché ch’a l’ha vorsune bin chiel për prim. Se quaidun a dis: “I veuj bin a Nosgnor”, e tutun, a l’ha n’òdio sò frel cristian, col-lì a l’é ‘n busiard; përché s’i l’oma nen d’amor për coj ch’i vëddoma, coma podrìo-ne avèj d’amor për Nosgnor, ch’i lo vëddoma nen? Sto-sì a l’é ‘l comandament ch’i l’oma arseivù da Gesù: col ch’a l’ha d’amor për Nosgnor a l’ha d’avèj d’amor ëdcò për ij sò frej e seur cristian”.

IV. Gioann 15:1-8 – La vis e ij mèir

Mi i son la vera vis e mè Pare a l’é ‘l vignolant.Ij mèir ch’a dan pa ‘d frut, ël Pare a-j trancia vìa, ma coj ch’a dan ëd frut, a-j nëttia përchè a na dago ancora ‘d pì. Vojàutri i seve già nèt grassie a la paròla ch’i l’hai mostrave. Sté an mi coma mi i stago an vojàutri. Ij mèir, s’a resto nen tacà a la vis, a peulo nen dé ‘d frut da lor midem. L’istess a l’é con vojàutri: i peule nen dé ‘d frut s’i steve nen tacà a mi. Mi i son la vis e vojàutri i na seve ij mèir. Col ch’a stà an mi, e mi an chiel, a pòrta motobin ëd frut, përchè fòra da mi i peule fé gnente. Se quejdun a stà nen an mi, a l’é campà vìa coma la sarmenta e a sëcca. La sarmenta a l’é peui ambaronà e brusà. S’i steve an mi e mie paròle a resto an vojàutri, ciameve tut lòn ch’i veule e av sarà fàit. An sossì mè Pare a l’é glorificà: ch’i pòrte motobin ëd frut. Anlora i sareve për dabon ij mè dissépoj.

Orassion

Nosgnor tut-potent! Conòsse Ti përdabon a l’é vita eterna! Acòrdane ‘d conòsse Tò Fieul ëd manera tant përfeta ch’a peussa esse për noi ël senté, la vrità e la vita, e che nojàutri i séguito Soe pianà arlongh la vìa ch’a mën-a a la vita eterna; për Gesù Crist, Tò Fieul, nòst Signor, ch’a viv e regna con Ti e con lë Spirit Sant, un sol Dé, pr’ ij sécoj dij sécoj. Amen.

Mùsiche ch’i l’oma dovrà:

  • Christ the Lord is Risen Today, Robert Williams, William Neil
  • Psalm 22, Genevan Psalter, stanzas in French and German
  • Brookfield, Our Daily Bread, Celtic hyms (2017).
  • Down in the River to Pray, Our Daily Bread, Celtic hyms (2017).
  • Jewels (When He Cometh), Our Daily Bread, Celtic hyms (2017).
  • Be Thou My Vision, Our Daily Bread, Celtic hyms (2017).
  • A Gaelig Blessing, John Rutter, Wayne Marshall (2020).

Be the first to comment

Leave a Reply

L'indirizzo email non sarà pubblicato.


*